Barcelona 1714. L'Onze de Setembre

Nom: Barcelona 1714. L'Onze de Setembre

Autor: Oriol Garcia i Quera

Publica: Editorial Casals, 3a edició juny 2007

Format: Cartoné, 60 pàgines, Color

Preu: 11€

En motiu del Tricentenari 1714 – 2014, enguany s'han publicat diferents còmics basats en la Guerra de Successió, dels quals he ressenyat Lliures o morts (1), 1714 Baluard (1) i Miquelets, Bages 1714 (1). Però faltava parlar del còmic d'aquesta temàtica, el de referència dels últims mesos del setge de la Barcelona de l'any 1714. Es tracta de Barcelona 1714. L'Onze de Setembre de l'Oriol Garcia i Quera, autor de referència en còmics de temàtica històrica catalana.

Ens situem a Viena, a l'any 1728, on Francesc de Castellví rep una carta on es fa menció a un manuscrit seu sobre la Guerra amb tot tipus de detalls i a partir d'aquí es fa un salt enrere en el temps situant-nos a Barcelona, el 6 de juliol de 1714, dia en que el Duc de Berwick, al servei del Lluís XIV de França, arriba a la capital catalana per substituir el Duc de Pòpuli com a comandant borbònic en setge del ciutat.

El que no es pensava pas Berwick és la gran resistència que ja havien mostrat i que encara mostrarien els barcelonins i els catalans en general, davant els atacs continus dels borbònics suposant baixes pel cantó català però també moltes i humiliants pel bàndols borbònic. I és que els pocs militars catalans que hi havien feien front al gran exercit borbònic juntament amb els gremis de la ciutat, uns 6000 catalans contra uns 40000 borbònics. I és que tal com diu la coneguda frase “Viurem lliures o morirem”, els catalans preferien morir abans de viure sota unes lleis i institucions que no eren les seves, tal com ja sabien d'anys abans els seus germans aragonesos i valencians, els quals alguns s'havien afegit a resistir alguns dels últims reductes de llibertat de la moribunda Corona d'Aragó.

Finalment tal com ja sabem arribaria el fatídic 11 de Setembre de 1714, on després d'hores i hores de batalles en diferents fronts de la ciutat, sent els baluards els punt d'intenses batalles, i mostrant Barcelona i els seus defensors una gran i orgullosa resistència, finalment la ciutat capitularia davant les forces invasores.

A partir d'aquí tornem a fer un salt en el futur, on Francesc de Castellví acaba de llegir la carta aquesta escrita per Rafael de Casanova, qui fou conseller en cap de Barcelona des de novembre de 1713 fins a la caiguda de la ciutat. I és que el manuscrit que s'hi fa referència son les “Narraciones Historicas” de Castellví que com a membre del bàndol vençut va escriure per preservar en la història com va anar succeint la Guerra i com aquell poble, el català, va resistir orgullosament fins a l'últim moment. L'”Estat” es va perdre, però el poble malgrat la repressió s'aixecaria i continuaria endavant i a través del seu ímpetu en el comerç i la industria crearia les bases de la Catalunya del futur.

El còmic es complementa inicialment amb dos pàgines amb els dissenys dels protagonistes principals de l'obra, en que tres de tots els que es mencionen a l'obra són ficticis (Vidal, Clara i Jaume) i tres pàgines explicant de manera general la Guerra de Successió com a pròleg, i finalment com a epíleg tenim un text que parla de la postguerra i repressió exemplificada amb el que seria el Decret de Nova Planta de la Reial Audiència del Principat de Catalunya de 1716.