Mancomunar serveis per ser més eficients.
Aquest és
l’objectiu que s’han marcat els vuit municipis del nord de la comarca de
l'Anoia que formen part de la Mancomunitat de l'Alta Segarra, un òrgan
que ha funcionat de forma intermitent en les dues últimes dècades però
que ara se li vol donar l'impuls definitiu. Amb una realitat històrica,
paisatgística i econòmica pròpia, l'Alta Segarra reivindica des de fa
anys ser una comarca independent. L'alcalde de Calaf, Jordi Badia, és un
dels impulsors d’aquest procés i en una entrevista amb l'ACN ha
assegurat que, de moment, el principal objectiu d’aquests municipis és
“optimitzar els recursos” a partir de la mancomunació de serveis com ara
la recollida d’escombraries.
El projecte de divisió comarcal aprovat l’any 1936 va incloure la
zona de l’altiplà de Calaf a la comarca de l'Anoia i va obviar la
creació de l'Alta Segarra.
Es tracta, però, d’un territori que es
diferencia a nivell paisatgístic i econòmic de la comarca de l'Anoia i
que compta amb unes arrels històriques molt profundes. L'Alta Segarra
podria arribar a incloure una quinzena municipis de les comarques de
l'Anoia, el Bages, el Solsonès i la Segarra. Es tracta dels municipis
anoiencs de Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós,
Pujalt, Sant Pere Sallavinera, Sant Martí Sesgueioles, Els Prats de Rei,
Veciana, Copons i Rubió; el bagenc d’Aguilar de Segarra; els solsonins
Pinós i la Molsosa; i els segarrencs Estaràs, Torà i Ivorra. La
reivindicació, però, s’ha liderat des dels municipis anoiencs, que l’any
2010 ja van signar un manifest en el qual es demanava a la Generalitat
que tingués en compte el caràcter diferencial d’aquest territori.
 |
| La comarca de l'Alta Segarra, segons l'Informe Roca, mantenint els límits municipals actuals |
Calaf
és la capital natural d’aquest territori i el seu Ajuntament lidera el
procés per donar contingut a la Mancomunitat de l’Alta Segarra.
En una
entrevista amb l'ACN, el batlle de Calaf, Jordi Badia, ha explicat que
“és evident que tenir comarca o no tenir-la comportaria un benefici
evident, però ara aquest no és l’objectiu, sinó que és mancomunar els
serveis”. Per Badia, la creació de la comarca ha de ser una conseqüència
lògica a tot un procés que ha començar per optimitzar recursos i fer
més eficients serveis com la recollida d’escombraries o la promoció
turística. Badia ha relatat que la Mancomunitat és un ens que està en
funcionament des dels anys vuitanta, però ha lamentat que ha funcionat
“de manera latent”. “S’han tirat endavant alguns projectes”, ha explicat
Badia, “però no s’ha tret tota la potencialitat que tenia”. Per això,
els vuits municipis de l'Anoia que en formen part - Calaf, Calonge de
Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant
Martí de Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Copons - volen potenciar
aquest organisme i endegar projectes que li donin sentit.
La deixalleria,
la recollida d’escombraries i la promoció turística
Badia ha detallat
que actualment molts serveis s’estan donant de forma individual a
cadascun dels municipis o bé a nivell comarcal a tota l’Anoia. En aquest
sentit, el batlle ha constatat que la conca d’Òdena –Igualada, Òdena,
Montbui i Vilanova- i l’Anoia Sud, els municipis més propers a l'àrea
metropolitana de Barcelona- “no s’assemblen amb res” amb l’Alta Segarra,
per això “creiem que ens compensa més oferir serveis a nivell d’Alta
Segarra, que és un territori més petit i més semblant que no en una
comarca extensa com l’Anoia amb més de trenta municipis”. De moment, la
Mancomunitat ha encarregat un estudi per avaluar quins costos i
beneficis tindria fer la recollida de la brossa i la selectiva en els
vuit municipis de la zona nord de l’Anoia. “Aquest estudi el compararem
amb el que costa fer aquesta recollida amb el Consell Comarcal de
l’Anoia i veurem què ens compensa més”, ha explicat Badia, que està
convençut que “ens compensarà més fer-ho a l’Alta Segarra”. Un altre
aspecte que es vol tractar des de la Mancomunitat és la promoció
turística. Actualment aquest àmbit es porta des del Consorci de Promoció
Turística de l’Alta Anoia, unes instal·lacions inaugurades l’any 2010 i
que estan situades a Prats de Rei. Per Badia, el Consorci “no té gaire
sentit perquè les competències en matèria turística ja les té la
Mancomunitat i, a més, té l’avantatge que pot generar ingressos via
taxes i impostos”. Segons el batlle, el Consorci només pot funcionar a
través de subvencions i, per això, creu que té una capacitat “molt
limitada”. En aquest sentit, Badia ha explicat que “la lògica seria que
el Consorci se sumés a la Mancomunitat i que només hi hagués un ens”.
La
Catalunya Central com a àmbit de referència
El Govern va aprovar el
febrer de 2014 la delimitació de l’àmbit de planificació territorial del
Penedès, que ha de culminar en la creació de la vegueria. Aquesta
futura vegueria estaria formada per les comarques de l’Alt i el Baix
Penedès, el Garraf i l’Anoia. Amb tot, vuit municipis de la zona nord de
l’Anoia van manifestar la seva voluntat de no formar part d’aquesta
vegueria i adscriure’s a la Vegueria Central. De fet, aquest és un altre
dels arguments dels municipis de l’Alta Segarra per organitzar-se de
manera pròpia. “Si no som Anoia, encara menys som Penedès”, ha expressat
Badia. Pel batlle, “és indiscutible que aquests municipis formem part
de la Catalunya Central i, si ara ja es fa difícil la relació amb el
Consell Comarcal de l’Anoia, no ens imaginem què passarà si passa a
dependre del Penedès”. En aquest sentit, creu que aquesta és una
“necessitat més d’anar-nos organitzant nosaltres mateixos”.
Un territori
amb arrels històriques molt profundes
Unes obres d’excavació al subsòl
dels Prats de Rei l’any 2013 van treure a la llum un tram de muralla
ibèrica i un fossat que van ser claus per demostrar l’existència del
poblat iber de ‘Sikarra’. Es tractava d’un poblat que, molt
probablement, va dominar la Catalunya interior 700 anys a.C i que
representa els orígens de la Segarra històrica. L’historiador calafí
Jaume Mas ha explicat a l’ACN que el nom de la Segarra “sempre ha estat
molt present a la zona de l’altiplà de Calaf i, per tant, des del punt
de vista històric la pertinença a la comarca de l’Anoia està molt
qüestionada”. Però Mas també apunta motius geogràfics per justificar
aquesta diferència. Segons relata l’historiador, Calaf està situada a
gairebé 700 metres d’alçada, de manera que presenta “un clima i un
paisatge molt diferent” a la zona de la Conca d’Òdena, que es troba molt
més a prop del nivell del mar. L’Alta Segarra, segons Mas, també
presenta uns nuclis més dispersos, amb una densitat de població més
baixa i una economia primordialment agrícola, a diferencia de la resta
de la comarca de l’Anoia que és més industrial. Les comunicacions
viàries i ferroviàries, com l’Eix Transversal o el tren Manresa-Calaf,
també han portat la població de Calaf i els municipis limítrofs a tenir
més tirada cap a la capital del Bages. Mas també parla del Mercat de
Calaf, els orígens documentats del qual se situen a l’any 1.226, com a
“fet aglutinador”. Històricament Calaf – el municipi de la zona amb una
població més elevada – uns 3.500 habitants- ha exercit de capital
d’aquesta comarca natural, segons explicat Mas. “Si es forma una nova
comarca crec que no hi hauria cap dubte que Calaf hauria de ser la
capital”, ha apuntat l’historiador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada