dimecres, 2 de març de 2016

Els municipis de l’Alta Segarra mancomunen serveis per avançar cap a la creació d’una nova comarca

Mancomunar serveis per ser més eficients

Aquest és l’objectiu que s’han marcat els vuit municipis del nord de la comarca de l'Anoia que formen part de la Mancomunitat de l'Alta Segarra, un òrgan que ha funcionat de forma intermitent en les dues últimes dècades però que ara se li vol donar l'impuls definitiu. Amb una realitat històrica, paisatgística i econòmica pròpia, l'Alta Segarra reivindica des de fa anys ser una comarca independent. L'alcalde de Calaf, Jordi Badia, és un dels impulsors d’aquest procés i en una entrevista amb l'ACN ha assegurat que, de moment, el principal objectiu d’aquests municipis és “optimitzar els recursos” a partir de la mancomunació de serveis com ara la recollida d’escombraries.

El projecte de divisió comarcal aprovat l’any 1936 va incloure la zona de l’altiplà de Calaf a la comarca de l'Anoia i va obviar la creació de l'Alta Segarra. 

Es tracta, però, d’un territori que es diferencia a nivell paisatgístic i econòmic de la comarca de l'Anoia i que compta amb unes arrels històriques molt profundes. L'Alta Segarra podria arribar a incloure una quinzena municipis de les comarques de l'Anoia, el Bages, el Solsonès i la Segarra. Es tracta dels municipis anoiencs de Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Pujalt, Sant Pere Sallavinera, Sant Martí Sesgueioles, Els Prats de Rei, Veciana, Copons i Rubió; el bagenc d’Aguilar de Segarra; els solsonins Pinós i la Molsosa; i els segarrencs Estaràs, Torà i Ivorra. La reivindicació, però, s’ha liderat des dels municipis anoiencs, que l’any 2010 ja van signar un manifest en el qual es demanava a la Generalitat que tingués en compte el caràcter diferencial d’aquest territori. 

La comarca de l'Alta Segarra, segons l'Informe Roca, mantenint els límits municipals actuals


Calaf és la capital natural d’aquest territori i el seu Ajuntament lidera el procés per donar contingut a la Mancomunitat de l’Alta Segarra. 

En una entrevista amb l'ACN, el batlle de Calaf, Jordi Badia, ha explicat que “és evident que tenir comarca o no tenir-la comportaria un benefici evident, però ara aquest no és l’objectiu, sinó que és mancomunar els serveis”. Per Badia, la creació de la comarca ha de ser una conseqüència lògica a tot un procés que ha començar per optimitzar recursos i fer més eficients serveis com la recollida d’escombraries o la promoció turística. Badia ha relatat que la Mancomunitat és un ens que està en funcionament des dels anys vuitanta, però ha lamentat que ha funcionat “de manera latent”. “S’han tirat endavant alguns projectes”, ha explicat Badia, “però no s’ha tret tota la potencialitat que tenia”. Per això, els vuits municipis de l'Anoia que en formen part - Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí de Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Copons - volen potenciar aquest organisme i endegar projectes que li donin sentit.

La deixalleria, la recollida d’escombraries i la promoció turística 

Badia ha detallat que actualment molts serveis s’estan donant de forma individual a cadascun dels municipis o bé a nivell comarcal a tota l’Anoia. En aquest sentit, el batlle ha constatat que la conca d’Òdena –Igualada, Òdena, Montbui i Vilanova- i l’Anoia Sud, els municipis més propers a l'àrea metropolitana de Barcelona- “no s’assemblen amb res” amb l’Alta Segarra, per això “creiem que ens compensa més oferir serveis a nivell d’Alta Segarra, que és un territori més petit i més semblant que no en una comarca extensa com l’Anoia amb més de trenta municipis”. De moment, la Mancomunitat ha encarregat un estudi per avaluar quins costos i beneficis tindria fer la recollida de la brossa i la selectiva en els vuit municipis de la zona nord de l’Anoia. “Aquest estudi el compararem amb el que costa fer aquesta recollida amb el Consell Comarcal de l’Anoia i veurem què ens compensa més”, ha explicat Badia, que està convençut que “ens compensarà més fer-ho a l’Alta Segarra”. Un altre aspecte que es vol tractar des de la Mancomunitat és la promoció turística. Actualment aquest àmbit es porta des del Consorci de Promoció Turística de l’Alta Anoia, unes instal·lacions inaugurades l’any 2010 i que estan situades a Prats de Rei. Per Badia, el Consorci “no té gaire sentit perquè les competències en matèria turística ja les té la Mancomunitat i, a més, té l’avantatge que pot generar ingressos via taxes i impostos”. Segons el batlle, el Consorci només pot funcionar a través de subvencions i, per això, creu que té una capacitat “molt limitada”. En aquest sentit, Badia ha explicat que “la lògica seria que el Consorci se sumés a la Mancomunitat i que només hi hagués un ens”. 

La Catalunya Central com a àmbit de referència

El Govern va aprovar el febrer de 2014 la delimitació de l’àmbit de planificació territorial del Penedès, que ha de culminar en la creació de la vegueria. Aquesta futura vegueria estaria formada per les comarques de l’Alt i el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia. Amb tot, vuit municipis de la zona nord de l’Anoia van manifestar la seva voluntat de no formar part d’aquesta vegueria i adscriure’s a la Vegueria Central. De fet, aquest és un altre dels arguments dels municipis de l’Alta Segarra per organitzar-se de manera pròpia. “Si no som Anoia, encara menys som Penedès”, ha expressat Badia. Pel batlle, “és indiscutible que aquests municipis formem part de la Catalunya Central i, si ara ja es fa difícil la relació amb el Consell Comarcal de l’Anoia, no ens imaginem què passarà si passa a dependre del Penedès”. En aquest sentit, creu que aquesta és una “necessitat més d’anar-nos organitzant nosaltres mateixos”. 

Un territori amb arrels històriques molt profundes

Unes obres d’excavació al subsòl dels Prats de Rei l’any 2013 van treure a la llum un tram de muralla ibèrica i un fossat que van ser claus per demostrar l’existència del poblat iber de ‘Sikarra’. Es tractava d’un poblat que, molt probablement, va dominar la Catalunya interior 700 anys a.C i que representa els orígens de la Segarra històrica. L’historiador calafí Jaume Mas ha explicat a l’ACN que el nom de la Segarra “sempre ha estat molt present a la zona de l’altiplà de Calaf i, per tant, des del punt de vista històric la pertinença a la comarca de l’Anoia està molt qüestionada”. Però Mas també apunta motius geogràfics per justificar aquesta diferència. Segons relata l’historiador, Calaf està situada a gairebé 700 metres d’alçada, de manera que presenta “un clima i un paisatge molt diferent” a la zona de la Conca d’Òdena, que es troba molt més a prop del nivell del mar. L’Alta Segarra, segons Mas, també presenta uns nuclis més dispersos, amb una densitat de població més baixa i una economia primordialment agrícola, a diferencia de la resta de la comarca de l’Anoia que és més industrial. Les comunicacions viàries i ferroviàries, com l’Eix Transversal o el tren Manresa-Calaf, també han portat la població de Calaf i els municipis limítrofs a tenir més tirada cap a la capital del Bages. Mas també parla del Mercat de Calaf, els orígens documentats del qual se situen a l’any 1.226, com a “fet aglutinador”. Històricament Calaf – el municipi de la zona amb una població més elevada – uns 3.500 habitants- ha exercit de capital d’aquesta comarca natural, segons explicat Mas. “Si es forma una nova comarca crec que no hi hauria cap dubte que Calaf hauria de ser la capital”, ha apuntat l’historiador.

Font original: ACN (vídeo), text extret de VilaWeb