El Fòrum demana al Govern de la Generalitat que actuï davant el preocupant avenç de la desforestació i protegeixi els boscos de la Segarra
 |
| Evolució de les rompudes al Pla de les Branques (Sant Domí, Sant Guim de Freixenet) 1956 - 2015 - Sant Guim de Freixenet Autor: Daniel Espejo |
El Fòrum l'Espitllera exposa que en els darrers anys a la comarca de la
Segarra hem sigut testimonis de diverses actuacions de rompudes de
terrenys forestals, on rouredes, carrascars o pinedes han sigut del tot
transformats en terreny agrícola per conreus extensius. Aquest tipus
d'actuacions dràstiques es fan notar molt en la percepció ciutadana en
una comarca com la nostra, on la superfície estricta de bosc representa
tan sols un 15 per cent del total de la superfície comarcal, i el
conjunt de la forest un 29 per cent, i amb abundància de marges i
bosquetons (menys de 1.000 m2) vulnerables i, susceptibles de ser
integrats als terrenys agrícoles.
Per tant, en aquestes circumstàncies, on el bosc és generalment escàs, enmig d'un paisatge predominantment agrari, els terrenys forestals són més que mai d'especial d'interès, una infraestructura bàsica del país, que representa una clara font de qualitat de vida, de paisatge valuós, de recursos sostenibles i beneficis ambientals, i la gestió d'aquests ha de garantir del tot la seva persistència de forma sostenible en el temps. Precisament aquests valors del terreny forestal son reconeguts en el nou Pla General de Política Forestal de Catalunya 2014-2024, on es persegueix una gestió forestal sostenible. I entre els criteris que defineixen els principis metodològics d'aquest Pla, es tenen en compte la conservació d'hàbitats singulars, i el manteniment i millora de la funció protectora de l'àmbit forestal.
No oblidem també que la Segarra, al ser geogràficament capçalera de diversos rius, necessita preservar l'escassa massa forestal arbrada que resulta un element clau de protecció del sòl davant dels episodis de rovinades, com la de l'any passat que va tenir un final tràgic a la població d'Agramunt. Una part d'aquest forest és, de fet, i segons la normativa europea, un hàbitat d'interès comunitari i de conservació prioritària. A més, molts dels terrenys forestals, que són pròxims a les poblacions, tenen funcions d'esbarjo i de protecció del paisatge.
Per tot plegat, l'Espitllera demana al Departament d'Agricultura de la Generalitat que en la gestió activa dels terrenys forestals que ja defineix el Pla esmentat, es potenciïn les seves funcions socioeconòmiques, ambientals i de foment de la conservació de la biodiversitat. I que a la Segarra, es tingui en compte la possible incompatibilitat de l'autorització administrativa d'activitats de canvis d'ús dels terrenys forestals a agrícoles, mitjançant rompudes. I si cal incloent-hi clàusules d'excepcionalitat per dur-ho a la pràctica.
Per tant, en aquestes circumstàncies, on el bosc és generalment escàs, enmig d'un paisatge predominantment agrari, els terrenys forestals són més que mai d'especial d'interès, una infraestructura bàsica del país, que representa una clara font de qualitat de vida, de paisatge valuós, de recursos sostenibles i beneficis ambientals, i la gestió d'aquests ha de garantir del tot la seva persistència de forma sostenible en el temps. Precisament aquests valors del terreny forestal son reconeguts en el nou Pla General de Política Forestal de Catalunya 2014-2024, on es persegueix una gestió forestal sostenible. I entre els criteris que defineixen els principis metodològics d'aquest Pla, es tenen en compte la conservació d'hàbitats singulars, i el manteniment i millora de la funció protectora de l'àmbit forestal.
No oblidem també que la Segarra, al ser geogràficament capçalera de diversos rius, necessita preservar l'escassa massa forestal arbrada que resulta un element clau de protecció del sòl davant dels episodis de rovinades, com la de l'any passat que va tenir un final tràgic a la població d'Agramunt. Una part d'aquest forest és, de fet, i segons la normativa europea, un hàbitat d'interès comunitari i de conservació prioritària. A més, molts dels terrenys forestals, que són pròxims a les poblacions, tenen funcions d'esbarjo i de protecció del paisatge.
Per tot plegat, l'Espitllera demana al Departament d'Agricultura de la Generalitat que en la gestió activa dels terrenys forestals que ja defineix el Pla esmentat, es potenciïn les seves funcions socioeconòmiques, ambientals i de foment de la conservació de la biodiversitat. I que a la Segarra, es tingui en compte la possible incompatibilitat de l'autorització administrativa d'activitats de canvis d'ús dels terrenys forestals a agrícoles, mitjançant rompudes. I si cal incloent-hi clàusules d'excepcionalitat per dur-ho a la pràctica.
Document: 2016.02.17 Instància DARP sobre protecció terrenys forestals
Font: Som Segarra i El Punt Avui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada