dilluns, 2 d’abril del 2012

Primera edició del Premi Sikarra

Aquest passat dissabte 31 de març, vaig assistir al convent de Sant Antoni de Pàdua de Torà on va tenir lloc l’acte de lliurament de la primera edició del Premi Sikarra, convocat pel Fòrum l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot. A l’esdeveniment, s'hi va reunir més d’un centenar de persones, majoritàriament de Cervera, la ciutat natal del guardonat Armand Forcat, però també d’altres indrets, viles i pobles del territori extens de la Segarra, així com nombrosos representants institucionals i veïnals.

El periodista Lluís Urpí fou l’encarregat de presentar i donar continuïtat a l'acte que es va obrir amb la benvinguda a càrrec de Mercè Valls, alcaldessa de Torà, i amb la salutació als presents i la felicitació als organitzadors i al guardonat per part d’Adrià Marquilles, president del Consell Comarcal de la Segarra.

Després dels discursos dels dos representants institucionals, Xavier Rivera, secretari del Jurat del Premi, i Núria Magrans, promotora de la candidatura guanyadora, varen llegir el veredicte i van glossar la figura i els mèrits d’Armand Forcat, el guia intèrpret de patrimoni segarrenc que ha estat reconegut amb la primera edició del Premi Sikarra. De mans del President de la Fundació Cases i Llebot, Forcat va rebre l’escultura Sikarra o “l’Esguard alliberat”, obra d’Anna Marín, que l’acredita com a guanyador i a continuació va adreçar unes emotives paraules al públic assistent agraint el reconeixement fet. A més a més, trencant el guió establert,  l’associació l’Amistat de Cervera va aprofitar l’esdeveniment per lliurar a l’homenatjat el document pel qual el nomenen “Cerverí de l’any”.

L’acte es va cloure amb unes paraules d’Albert Turull, President del Fòrum l’Espitllera, qui va defensar la identitat segarrenca i va reivindicar el reconeixement del territori històric de la Segarra, trossejat avui, administrativament, entre varies comarques i tres províncies, com a eina de cohesió social, afirmació nacional i projecció en el futur.

També afegir que al llarg de l'esdeveniment, unes joves alumnes de l'escola de música de la vila van amenitzar l'acte amb una sèrie de cançons interpretades amb flauta dolça.

L'acte va concloure amb un "Visca la Segarra i Visca Catalunya!"

Podeu veure un breu reportatge de l'acte realitzat per SegarraTV al següent vídeo.


3 comentaris:

scaramanga ha dit...

Perdona, Lupus, però "Sikarra" em sona a íber. És així, no? El nom de la comarca ve de la misteriosa llengua íbera (hom diu que podria ser una versió primitiva de l'èuscar. Qui sap...).

Llop Segarrenc ha dit...

Sí, correcte. Sikarra, o el seu equivalent en caràcters que amb el meu teclat no puc escriure, és iber.

I segons sembla dita llengua ibera tindria cert parentiu amb el vasc, l'antic, el d'aquells temps.

Giliet de Florejacs ha dit...

Si voleu més informació de Sikarra (i la moneda en qüestió) podeu llegir:

http://www.1minut.info/espitllera.cat/html2/index.php?option=com_content&view=article&id=94:sikara&catid=36:noticies&Itemid=1

o

http://giliet.wordpress.com/2011/09/14/vuit-mil%C2%B7limetres-i-mig/

o

http://giliet.wordpress.com/2011/03/18/sikara-el-rescat-de-la-baula-perduda/

Ben aviat apareixerà un article a la Revista Arqueològica de Ponent i una referència a Sàpiens.