diumenge, 12 de maig de 2013

L'urani de l'Alta Segarra

L'Alta Segarra i concretament Calaf havia estat territori d'explotació de lignit, un tipus de carbó. Però en el seu subsòl també hi ha un altre recurs energètic important. Des de ben petit, sempre he sentit que a sota els nostre peus s'hi troba urani, però es deia sense cap tipus d'importància. Si ni 'hi ha doncs mira, doncs res, que s'hi estigui. Sense voler-ne exagerar com si fos una llegenda urbana. I aquí s'acabava l'afer.

Però encara que els autòctons no li hem donat mai importància aquest fet últimament des del Novíssim Món, o sigui Austràlia, si que donen importància que al subsòl alt-segarrenc hi hagi urani.  Una empresa de l'illa-continent, Berkeley Resources, vinculada al lobby nuclear internacional, ha sol·licitat a la Generalitat permís per fer prospeccions a la recerca d'urani a la comarca segarrenca. Davant de la notícia, la organització cívica-política ecologista Els Verds-Alternativa Verda, pionera de l´ecologia política a Catalunya, ha fet pública la seva posició: 


1.- Berkeley Resources i la seva filial espanyola Minera del Río Alagón, ja va fracassar al intentar fer prospeccions d´urani a Salamanca i Extremadura per la forta oposició dels ajuntaments afectats i del grups antinuclears i ecologistes.

2.- Trenta sis anys després es repeteix l´agressió a Calaf, quan la Junta de Energía Nuclear (JEN), el setembre de 1977, va sol·licitar una gran extensió de la comarca per l´exploració i explotació de minerals radioactius. 



El 17 de març de 1979 el BOE va publicar quatre decrets pels quals es declaraven zones de reserva provisional a favor de l´Estat per a la investigació de minerals radioactius en territori català en una extensió total de 777.330 hectàrees; la Zona 46 de Calaf amb 339.660 ha., la més gran; la Zona 51-Olot, amb 286.470 ha.; la Zona 52-Centelles, amb 75.600 ha. i la Zona 67-Terrassa amb 75.600 ha.

El 7 de juny de 1979 es varen constituir dos consorcis internacionals per l´exploració i explotació de minerals radioactius negociats amb les multinacionals nord-americanes Chevron i Exxon. El de Catalunya estava configurat per la JEN i la Empresa Nacional del Uranio (ENUSA) en un 40%; la Promotora de Recursos Naturales en un 20% i la Chevron Resources en un 40%.



El 26 de maig es va crear la Coordinadora d´Ajuntament per una Moratòria Nuclear (CAMON), integrada per tots els ajuntaments afectats per aquests decrets. Es varen organitzar manifestacions amb la presència de dotzenes de milers de persones; actes informatius i suport de personalitats com els del poeta Joan Oliver/Pere Quart, Comitè Antinuclear de Catalunya, revista "Userda" i comitès anti-urani organitzats a cada comarca. Una comissió de científics independents va assessorar a la CAMON i documentà els perills de les mines d´urani (veure ‘Catalunya sota el perill de l´urani’, Oriol Cabré, Pere Carbonell, Josep Puig i Santiago Vilanova, Edicions 62, 1981. Edició retirada del mercat!). 



3.- L´Estat espanyol no ha retirat aquestes reserves i durant la transició el Parlament català no ha exigit el seu derogament.

4.- Els estudis efectuats per la comissió científica de la CAMON va demostrar els greus efectes que les prospeccions i les futures explotacions d'urani tindrien per l´entorn i la salut de la població, especialment per la contaminació radioactiva de les aigües i de l´atmosfera provocades pel radó, gas radioactiu, que es produeix en la trituració de la pechblenda i la uranita, associades a materials carbonífers, i la utilització d'agents àcids per la concentració de l´urani. 



5.- El Departament de Territori i Sostenibilitat i la seva Direcció General de Qualitat Ambiental davant la sol·licitud de Minera del Río Alagón no manté cap posicionament i guarda silenci. Com en el cas del "fracking" el Govern Mas amaga el cap sota l'ala. Deixar que multinacionals energètiques hipotequin el territori català seria fer un flac servei al futur Estat català. Si s´autoritzen aquestes prospeccions d´urani serà com retornar al franquisme i a les accions autoritàries dels militars de la JEN i dels seus aliats.


En conseqüència:
1.- Denunciem el silenci del Govern Mas sobre les intencions de l´Estat espanyol i de la multinacional Berkeley Resources, vinculada al lobby nuclear internacional, de introduir la mineria de l´urani a Catalunya.

2.- Aquesta complicitat té clara relació amb la postura de CiU a favor d´un Estat català nuclearitzat i d´acceptar que les elèctriques Endesa i Iberdrola allarguin la vida útil de les centrals d´Ascó i Vandellòs a més de 40 anys.

3.- Exigim que el Govern i el Parlament declarin el territori català lliure de l´extracció de combustibles radioactius i fòssils. 



Aquest comunicat el subscriuen també: el Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear; la sectorial E3 per la Independència (ecologia, energia i entorn) de l´Assemblea Nacional Catalana; l’Associació Una Sola Terra i l´Associació Dia de la Terra.
Territoris afectats

L’empresa Minera del Río Alagón S.L, filial espanyola de la multinacional Berkeley Resources Limited, està interessada en els municipis de Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana (els vuit administrativament Anoia),  també La Molsosa (administrativament Solsonès). Els municipis contemplats als plans de l’empresa han rebut una carta de la Direcció General de Qualitat Ambiental –pertanyent al Departament de Territori i Sostenibilitat- per tal que puguin presentar a·legacions al projecte.

El Departament s’encarregarà d’avaluar l’impacte ambiental del projecte i han assegurat que 'es buscarà el consens i no s’admetrà cap pràctica que vagi en contra dels interessos del territori'.

 http://www.somsegarra.cat/images/fotos/gran/1368214798.png

La resposta dels municipis afectat no s'ha fet esperar. Volen declarar-se territori lliure d'explotacions mineres de minerals radioactius. Els ajuntaments d'aquests municipis tenen previst presentar o ja han presentat en els seus respectius plens mocions on declaren el seu rebuig absolut a aquest tipus d'explotacions.

Respecte les al·legacions, tot i que tots els ajuntaments ja ho han fet o tenen previst de fer-ho en els propers dies, la majoria considera que 'no té sentit haver de presentar al·legacions quan la seva voluntat real és oposar-se completament al projecte, i no pas modificar-lo'. Consideren que la Generalitat també hauria d'estar-hi en contra.

Des d'Anoia Diari, s'ha recollit l'opinió d'alguns dels alcaldes del municipis afectats. 
La pressió popular serà clau, segons els alcaldes
 
Tots els alcaldes coincideixen en dir que és molt important que davant d'aquest tema tot el territori vagi unit. L'oposició popular és clau per a fer front al problema, afirmen. Així recorden que Berkeley Resources i la seva filial espanyola Minera del Río Alagón, ja va fracassar quan va intentar fer prospeccions d'urani a Salamanca i Extremadura per la forta oposició dels ajuntaments afectats i del grups antinuclears i ecologistes. Ara esperen que l'oposició popular sigui suficient per aturar el que consideren serà una agressió al territori. 'Ens fa por que l'empresa hagi triat l'Alta Segarra perquè és un territori amb una densitat de població baixa, preveient una escassa resistència popular', ha expressat l'alcalde de Sant Martí de Sesgueioles, Jesús Torrens.

De Solà, alcalde de Pujalt, considera que aquestes prospeccions que han sol·licitat 'van sobre segur, ja saben que hi ha urani, perquè ja es van fer sondejos als anys 60 i 70 que així ho van determinar. L'empresa sap el que busca'. El setembre de 1977 la Junta de Energía Nuclear (JEN), va sol·licitar una gran extensió de la comarca per la prospecció i posterior explotació de minerals radioactius.
Jesús Torrens alcalde de Sant Martí Sesgueioles: 'no donarem cap llicència d'obres'
Torrens ha explicat que el seu ajuntament només ha presentat una única al·legació a través de la qual es declaren en contra del projecte: 'fer al·legacions concretes corregint alguns aspectes del projecte és com acceptar que aquest pot tirar endavant. Des del municipi no volem facilitar-los la feina, i per part nostra no donarem cap llicència d'obres en cas que aquesta empresa l'hagi de necessitar'.

Antoni de Solà, alcalde de Pujalt: 'Hem d'aconseguir que la Generalitat s'hi posicioni en contra'
Aquest dijous el seu municipi ja va presentar una moció a través de la qual declaren el seu rebuig a que es duguin a terme al municipi aquest tipus d'explotacions mineres. 'estem en contra que es faci aquest tipus d'activitats econòmiques en el territori que són perjudicials des d'un punt de vista de l'impacte mediambiental, paisatgístic, i pot tenir conseqüències sobre la salut. Tampoc valorem que les possibles repercussions econòmiques positives que podria sobre el territori amb la creació de llocs de treball. Això seria pa per avui i gana per demà, ja que aquest tipus d'explotacions tenen una durada determinada que en acabar ens deixaria sense llocs de treball, i amb un entorn destrossat que no serviria per a fer-hi res'.

Francesc Duocastella, alcalde de Prats de Rei: 'Ens oposem frontalment al projecte'
L'Ajuntament de Prats de Rei aprovarà una moció de rebuig en el proper ple del 20 de maig i també es declararà en contra del projecte. El seu alcalde, Francesc Duocastella ha declarat que a Prats de Rei no volen 'aquest tipus d'instal·lació que a més de causar un greu impacte sobre l'entorn, pot suposar problemes de salut pels seus habitants'.

Montserrat Noguera, alcaldessa de Sant Pere Sallavinera: 'No volem aquest impacte sobre el nostre territori'
Des de l'Ajuntament de Sant Pere Sallavinera també s'aprovarà una moció de rebuig al projecte en el proper ple, i s'estan preparant les al·legacions que tenen la intenció de frenar aquestes prospeccions: 'no volem aquest impacte tan bèstia sobre el nostre territori i la seva gent'.

Calaf es declara 'territori lliure d'extracció de combustibles fòssils i radioactius'
L'Ajuntament de Calaf va aprovar el passat 26 d'abril una moció on es declarava el municipi 'territori lliure de l’extracció de combustibles fòssils i radioactius'. El document declara Calaf com a territori lliure d’extracció d’aquests materials, sigui quin sigui el mètode utilitzat —explotació a cel obert, fractura hidràulica o d’altres que puguin significar cap mena de risc per a les persones o el medi ambient.

Així mateix, la moció insta la Generalitat a arxivar la tramitació dels diversos permisos sol·licitats amb aquest objectiu, i demana al govern català que declari tot el territori de Catalunya com a zona lliure de l’extracció de combustibles fòssils i radioactius. Igualment, se sol·licita al govern espanyol que prohibeixi la utilització de la tècnica de fractura hidràulica o fracking, tal com ja han fet països com França o el Regne Unit.
 
L'urani

És l'element químic més pesant d'origen natural que es troba sobre la Terra. Pertany a la sèrie dels actínids i el seu isòtop urani-235 és usat com a font d'energia en els reactors nuclears i les armes nuclears. L'urani natural està format per tres tipus d'isòtops: urani-238, urani-235 i urani-234 . De cada gram d'urani natural el 99'28 % de la massa és urani-238, el 0'71% és urani-235 i el 0'005% és urani-234. La proporció entre urani-238 i urani-235 és la mateixa a tota la Terra.
L'urani es troba a la Terra des de la seva formació, repartit en molt petites quantitats al sòl, especialment a les roques, i també a l'aigua, sempre combinat amb altres elements. Es troba en una mitjana de dos a quatre parts per milió a l'escorça terrestre, sent quaranta vegades més abundant que la plata, per exemple.

L'urani en qualsevol de les seves formes (natural, enriquit o empobrit), en ésser un metall pesant, posseeix una certa toxicitat, podent afectar el sistema renal, depenent els efectes de la quantitat incorporada a l'organisme. A més l'urani, per la inestabilitat del seu nucli, presenta radiotoxicitat. L'exposició directa a la radioactivitat de l'urani, en nivells prou importants, pot causar la síndrome de les radiacions aguda.
Pel que fa al medi ambient, l'activitat dels humans amb urani és font de contaminació radioactiva, que compren les fases de mineria, purificació, processat i dipòsit dels residus.


1 comentari:

scaramanga ha dit...

Primer volen explotar petroli a la Garrotxa, una zona volcànica, potencialment perillosa. Ara busquen urani a la Segarra... Ens volen deixar Catalunya com un emmenthal podrit, aquests cabrons!