Autors: Agus Vera (guió), Mariano de la Torre (guió i dibuix) i Fran Vázquez (color)
Publicat per: Aleta Ediciones, desembre 2016.
Format: Cartoné, 72 pàgines, Color
Preu: 18,90€
Ara fa un dos anys, a través del Twitter d'en Mariano de la Torre, un dels autors del còmic Lliures o Morts (Fanbooks, febrer de 2014), vaig veure que publicitava un projecte de micro-mecenatge a Verkami per portar a terme un còmic titulat Kharmeg on ell en seria un dels autors com a co-guionista i dibuixant. N'Agus Vera com a iniciador d'aquest projecte en seria el guionista principal i en Fran Vázquez el colorista.
Tot i fer-hi una ullada en el seu moment, la cosa no va passar d'això, fins que aquest passat Saló del Còmic, que tal com vaig comentar a la seva respectiva entrada, em vaig tornar a creuar amb l'obra ja publicada i els seus autors, i llavors sense pensar-ho el vaig comprar.
El projecte de micro-mecenatge fou tot un èxit, ara bé els autors no van calcular bé els terminis i tenint en compte que sempre hi han imprevistos, si en un primer moment tenien planejat llançar el còmic a finals de 2015, la realitat es que es va endarrerir un any, sortint al desembre del 2016, editant-se sota Aleta Ediciones. També se'n va fer una edició en català amb una tirada molt curta destinada als mecenes del projecte que ho demanessin. Des de la autoria s'està buscant alguna editorial que se'n vulgui fer càrrec de cara a una segona edició en català. El temps dirà el què.
Kharmeg és més que un còmic, és també un mitjà de denuncia social i mediambiental com tant bé un mitjà solidari. Ho és de denuncia per que ens mostra la cruel realitat que pateixen moltes poblacions de diverses espècies de taurons, el que es coneix com "aleteig", en anglès shark finning. Aquesta pràctica consisteix a atrapar taurons, tallar les seves aletes i retornar-los mutilats al mar, on inevitablement moren ja sigui asfixiats ja que no es poden moure, dessagnats o bé devorats per altres peixos.
Tot això per una tradició gastronòmica absurda i lligat això l'alt valor de les altes. Considerades un producte de luxe al mercat asiàtic, per les quals s'arriben a pagar fins a 500€/kg, amb elles es prepara la sopa d'aleta de tauró, en la qual l'aleta només hi porta la textura, res més, ja que són insípides i de valor nutricional nul. Aquest costum gastronòmic està portant a l'extinció aquest peix magnífic dels nostres mars i oceans, ja que s'estima que es capturen entre 60 i 100 milions de taurons l'any.
Els taurons com a superdepredadors, trobant-se a dalt de tot de la xarxa tròfica, tenen un paper fonamental en l'equilibri de l'ecosistema oceànic i degut a la seva posició, respecte el que es coneix com a biomagnificació, acaben acumulant diverses toxines, com el mercuri i la BBMA (beta-metilamino-l-alanina), provinents dels nivells tròfics més baixos, que han anat passant de nivell a nivell fins a ells. Dient-ho d'una manera clara, tot aquell que paga un dineral però un bol de sopa d'aleta de tauró, es paga el seu propi enverinament.
A Kharmeg per una banda seguirem a l'Elise, una jove que en un moment passat de la seva vida s'ho passava molt malament, i en trobar-se cara a cara amb un tauró la va ajudar a superar la seva situació, i ara, anys després a través d'allò, mitjançant la seva fundació Save The Shark, l'Elise treballarà en la defensa dels taurons, tot difonen les terribles conseqüències de la seva extinció. Les seves tasques la posaran al punt de mira de les màfies que s'enriqueixen a costa de l'aleteig. Per altra banda seguirem a en John i en Max, dos joves que també en motiu de fets del passat, ara es troben immersos en lluitar contra els pirates que ronden pels oceans.
El destí d'aquests tres s'entrecreuarà per casualitat al mig de l'oceà, i amb ells s'hi afegirà un nou membre, una tauró amb qui l'home fantasieja des de fa anys, panys... un supervivent d'una altra època, que en certa manera esdevé el símbol per la supervivència actual dels taurons.
Tal com està escrit a la contraportada del còmic:
Ara fa un dos anys, a través del Twitter d'en Mariano de la Torre, un dels autors del còmic Lliures o Morts (Fanbooks, febrer de 2014), vaig veure que publicitava un projecte de micro-mecenatge a Verkami per portar a terme un còmic titulat Kharmeg on ell en seria un dels autors com a co-guionista i dibuixant. N'Agus Vera com a iniciador d'aquest projecte en seria el guionista principal i en Fran Vázquez el colorista.
Tot i fer-hi una ullada en el seu moment, la cosa no va passar d'això, fins que aquest passat Saló del Còmic, que tal com vaig comentar a la seva respectiva entrada, em vaig tornar a creuar amb l'obra ja publicada i els seus autors, i llavors sense pensar-ho el vaig comprar.
El projecte de micro-mecenatge fou tot un èxit, ara bé els autors no van calcular bé els terminis i tenint en compte que sempre hi han imprevistos, si en un primer moment tenien planejat llançar el còmic a finals de 2015, la realitat es que es va endarrerir un any, sortint al desembre del 2016, editant-se sota Aleta Ediciones. També se'n va fer una edició en català amb una tirada molt curta destinada als mecenes del projecte que ho demanessin. Des de la autoria s'està buscant alguna editorial que se'n vulgui fer càrrec de cara a una segona edició en català. El temps dirà el què.
Kharmeg és més que un còmic, és també un mitjà de denuncia social i mediambiental com tant bé un mitjà solidari. Ho és de denuncia per que ens mostra la cruel realitat que pateixen moltes poblacions de diverses espècies de taurons, el que es coneix com "aleteig", en anglès shark finning. Aquesta pràctica consisteix a atrapar taurons, tallar les seves aletes i retornar-los mutilats al mar, on inevitablement moren ja sigui asfixiats ja que no es poden moure, dessagnats o bé devorats per altres peixos.
Tot això per una tradició gastronòmica absurda i lligat això l'alt valor de les altes. Considerades un producte de luxe al mercat asiàtic, per les quals s'arriben a pagar fins a 500€/kg, amb elles es prepara la sopa d'aleta de tauró, en la qual l'aleta només hi porta la textura, res més, ja que són insípides i de valor nutricional nul. Aquest costum gastronòmic està portant a l'extinció aquest peix magnífic dels nostres mars i oceans, ja que s'estima que es capturen entre 60 i 100 milions de taurons l'any.
Els taurons com a superdepredadors, trobant-se a dalt de tot de la xarxa tròfica, tenen un paper fonamental en l'equilibri de l'ecosistema oceànic i degut a la seva posició, respecte el que es coneix com a biomagnificació, acaben acumulant diverses toxines, com el mercuri i la BBMA (beta-metilamino-l-alanina), provinents dels nivells tròfics més baixos, que han anat passant de nivell a nivell fins a ells. Dient-ho d'una manera clara, tot aquell que paga un dineral però un bol de sopa d'aleta de tauró, es paga el seu propi enverinament.
A Kharmeg per una banda seguirem a l'Elise, una jove que en un moment passat de la seva vida s'ho passava molt malament, i en trobar-se cara a cara amb un tauró la va ajudar a superar la seva situació, i ara, anys després a través d'allò, mitjançant la seva fundació Save The Shark, l'Elise treballarà en la defensa dels taurons, tot difonen les terribles conseqüències de la seva extinció. Les seves tasques la posaran al punt de mira de les màfies que s'enriqueixen a costa de l'aleteig. Per altra banda seguirem a en John i en Max, dos joves que també en motiu de fets del passat, ara es troben immersos en lluitar contra els pirates que ronden pels oceans.
El destí d'aquests tres s'entrecreuarà per casualitat al mig de l'oceà, i amb ells s'hi afegirà un nou membre, una tauró amb qui l'home fantasieja des de fa anys, panys... un supervivent d'una altra època, que en certa manera esdevé el símbol per la supervivència actual dels taurons.
Tal com està escrit a la contraportada del còmic:
Un oceà sense taurons és un oceà mort.
Quan l'oceà mori, el planeta sencer el seguirà.
