Títol: Traç de guix
Títol original: Trazo de tiza
Autor: Miguelanxo Prado
Autor: Miguelanxo Prado
Publicat per: Ediciones Glénat, juliol 2008
Format: Cartoné, 96 pàgines, color.
Preu: 19,95€
Quan en Joan Navarro, director editorial d'Editores de Tebeos abans coneguda com Ediciones Glénat, parla en el seu bloc sobre les ventes apocalíptiques del còmic en català de la seva editorial, hi ha una obra que sempre menciona, Traç de guix de Miguelanxo Prado.
Total que hom comença a pensar que s'està perdent una relíquia del còmic i que a més a més la tenim publicada en català, i aquest pensament va esdevenint un remordiment que no et deixa dormir, fins que un dia arriba el 30è Saló del Còmic, i a l'estand de Còmic en català, veus un exemplar de Traç de guix i el compres, i a partir d'aquest moment et comences a alleugerir, però aquest pes encara no te'l treus del tot de sobre ja que encara l'has de llegir.
Un illot al mig del mar amb un far sense funcionar coronant-lo i amb un llarg espigó, que des de l'aire certament sembla un traç de guix a una pissarra, és el lloc on té l'acció aquesta historieta. En ella hi interactuen 4 personatges, una mare i un fill que viuen a la taverna de l'illot, i dos visitants, un home i una dona que han vingut amb els seus propis vaixells. Tot immers en un llenguatge entre somni i realitat en qual en les il·lusions semblen reals. Els personatges es troben aïllats en sí tot i els acostaments que hi puguin haver entre ells. Cobra sentit una frase escrita al propi llibre: L'illa com a metàfora de la solitud.
El domini del color en el dibuix és per mi l'element més destacat de Traç de guix. La gran quantitat de colors utilitzats fa que cada vinyeta o cada pàgina tingui la seva pròpia expressió, vida, com si d'un quadre de museu o galeria es tractés.
Destacar els elements extres de l'àlbum com l'homenantge a Hugo Pratt, on el seu personatge emblemàtic, Corto Maltès, decideix retirar-se en el far en desús, i també dues làmines que podrien formar part d'una Història Natural, sobre els roures i les gavines de l'illa, espècies però inventades.
Un aspecte negatiu que he trobat en el text i que especialment em fa ràbia és la presencia d'uns "Ja, ja, ja" i d'un "Uju". En català quan volem expressar el riure ho fem amb "H" aspirada: "Ha, ha, ha" i variants, utilitzada també en interjeccions com "ehem" o el mencionat "uhu". Així, doncs és totalment incorrecte utilitzar la j castellana.
Traç de guix doncs és una obra adulta, poètica, amb un cert component filosòfic, i que amb quatre elements comptats que interactuen entre si és pot desenvolupar una història plena de vida i que a mi, si més no, m'ha captivat i que et fa pensar en l'obra en si i el seu significat.
Un illot al mig del mar amb un far sense funcionar coronant-lo i amb un llarg espigó, que des de l'aire certament sembla un traç de guix a una pissarra, és el lloc on té l'acció aquesta historieta. En ella hi interactuen 4 personatges, una mare i un fill que viuen a la taverna de l'illot, i dos visitants, un home i una dona que han vingut amb els seus propis vaixells. Tot immers en un llenguatge entre somni i realitat en qual en les il·lusions semblen reals. Els personatges es troben aïllats en sí tot i els acostaments que hi puguin haver entre ells. Cobra sentit una frase escrita al propi llibre: L'illa com a metàfora de la solitud.
El domini del color en el dibuix és per mi l'element més destacat de Traç de guix. La gran quantitat de colors utilitzats fa que cada vinyeta o cada pàgina tingui la seva pròpia expressió, vida, com si d'un quadre de museu o galeria es tractés.
Destacar els elements extres de l'àlbum com l'homenantge a Hugo Pratt, on el seu personatge emblemàtic, Corto Maltès, decideix retirar-se en el far en desús, i també dues làmines que podrien formar part d'una Història Natural, sobre els roures i les gavines de l'illa, espècies però inventades.
Un aspecte negatiu que he trobat en el text i que especialment em fa ràbia és la presencia d'uns "Ja, ja, ja" i d'un "Uju". En català quan volem expressar el riure ho fem amb "H" aspirada: "Ha, ha, ha" i variants, utilitzada també en interjeccions com "ehem" o el mencionat "uhu". Així, doncs és totalment incorrecte utilitzar la j castellana.
Traç de guix doncs és una obra adulta, poètica, amb un cert component filosòfic, i que amb quatre elements comptats que interactuen entre si és pot desenvolupar una història plena de vida i que a mi, si més no, m'ha captivat i que et fa pensar en l'obra en si i el seu significat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada