Gekisô Sentai Carranger

Després d'un parell anys, m'he tornat a endinsar a les sèries Super Sentai. Aquest cop era el torn dels Carrangers, la qual he vist en versió original, els primers tretze subtitulats en castellà i la resta en anglès. 

Gekisô Sentai Carranger (激走戦隊カーレンジャー, literalment Cursa Esquadró Cotxe-ranger, Esquadró de Curses Carranger) és la vintena sèrie Super Sentai produïda per la Toei. Va ser emesa a la TV Asahi de l'1 de març de 1996 al 7 de febrer de 1997, amb un total de 48 episodis. També té un episodi especial on faran equip amb els protagonistes de la sèrie anterior, Chôriki Sentai Ohranger, situant-se entre els episodis 38 i 39 de Carranger. El seu material va ser utilitzat per la sèrie Power Rangers Turbo.

I quin és l'argument? 

En Dappu, un extraterrestre del planeta del Hazard, arriba la Terra després de fugir del seu planeta el qual ha estat destruït pels Bowzock, una colla alienígena motorista. Al Planeta Balu, en Dappu proporciona a cinc treballadors de Pegasus Auto Garage amb el poder 'carmagic' per lluitar contra  els Bowzock, els quals també pretenen destruir la Terra. Els cinc joves fan servir el poder de les cinc constel·lacions dels cotxes llegendaris esdevenint els Gekisô Sentai Carranger. Una mica més endavant també arribarà a la Terra el policia robot Signalman i ja cap a la meitat de la sèrie un misteriós individu anomenat VRV Master, els quals ambdós ajudaran als nostres herois.

I quins són els Carranger i els seus mecha?

Els primers mecha dels cinc Carranger són els Ranger Vehicles, els quals es combinen per formar el RV Robo.

1. En Kyosuke Jinnai és el Red Racer. Pilota el Red Vehicle, un cotxe esportiu.
2. En Naoki Domon és el Blue Racer. Pilota el Blue Vehicle, un pickup.
3. En Minoru Uesugi és el Green Racer. Pilota el Green Vehicle, un monovolum
4. La Natsumi Shinohara és la Yellow Racer. Pilota el Yellor Vehicle, un SUV 4X4
5. La Yoko Yagami és la Pink Racer. Pilota el  Pink Vehicle, un cotxe compacte.

 

 

 

A més també disposaran dels Cotxes Salvatges, el Pegasus Thunder i el Dragon Cruiser, dos cotxes de transport i combat.  Per altra banda en Signalman disposa del mecha Sirender, un cotxe de policia que es transforma en robot humanoide.

Cap a la segona meitat de la sèrie, els Carranger rebran l'ajuda de 5 mecha nous, els VRV Machines (VRV = Victory Ranger Vehicles), proporcionats per en VRV Master. Aquests es guarden dins del Victrailer el qual també adopta forma humanoide (Battle Mode). Els VRV Machines també es transformen en robots humanoides, els anomenats VRV Fighters, que es combinen per formar el VRV Robo.

1. Red Racer - V Fire (Camió de bombers) - Fire Fighter
2. Blue Racer - V Police (Cotxe de policia) - Policie Fighter
3. Green Racer - V Dump (Camió d'obres) - Dump Fighter
4. Yellow Racer - V Dozer (Dragster Bulldozer) - Dozer Fighter.
5. Pink Racer - V Rescue (Ambulància) - Rescue Fighter

Amb l'aparició del VRV Robo, el RV Robo quedarà en un segon marge, ara bé si les circumstancies ho requereixen, s'utilitzaran simultàniament. És més els dos robots es poden combinar entre ells formant el  Scramble Intersection Robo (Robot d'Intersecció de Lluita). Aquest es format pel cap i torax del RV Robo i els braços i cames del VRV Robo.

Mencionar que els primers episodis de la sèrie són més aviat humorístics, una mica ridículs i tot. No serà cap a la segona meitat que la cosa és posarà més seriosa, i fins i tot veurem algun episodi tipus Magical Girl del shojo manga-anime. Una sèrie Super Sentai que té una mica de tot, això sí, sempre lluitant per la seguretat vial.

Sèries anteriors: (16) Kyôryu Sentai Zyuranger, (17) Gosei Sentai Dairanger, (18) Ninja Sentai Kakuranger, (19) Chôriki Sentai Ohranger.

Fonts: Super Sentai (Anglès) i Wikipedia Anglès i Castellà

Mig rei (El mar Trencat 1)

Títol: Mig rei

Títol original: Half a king

Autor: Joe Abercrombie

Publicat per: Rosa del Vents (Penguin Random House), 1a edició juny de 2015

Format: Rústic amb solapes, 14.1x21,6 cm, 384 pàgines

Preu: 18,90€

Per allà al maig vaig sentir a parlar d'un autor que ens arribaria en català per primer cop amb la publicació de la seva més recent trilogia. L'autor en qüestió és en Joe Abercrombie i la seva trilogia és El mar Trencat (The Shattered Sea), ambientada en un món de caire medieval i fantàstic.  El primer dels seus tres volum, Mig rei, es va publicar el passat juny a mans de Rosa dels Vents, del grup editorial Penguin Random House i a través de bones referències d'algun conegut, aquest agost em vaig llançar de cap a les aigües del mar Trencat.

A Mig rei, coneixem en Iarvi (Yarvi, en l'original), el fill petit del rei de Gettland, el qual té una malformació a una mà. Això li ha comportat que sigui menystingut, considerat un mig home per la seva gent, la família inclosa, i en no poder esdevenir guerrer va decidir preparar-se per esdevenir clergue. Al dia abans de l'última prova per ser membre del Clergat rep una amarga notícia, el seu pare i el seu germà gran han estat morts, per tant ara en Iarvi és el nou rei.

Aquest canvi de rumb, ara sent rei o mig rei, el porta a jurar venjar-se dels assassins del seu pare i germà, però amb això inicia un perillós camí, en el qual s'envoltarà d'una grup d'amics que l'ajudaran a suportar el pes d'aquesta vida inesperada i difícil per algú que no es capaç d'aixecar amb prou feines una arma.

La història la seguirem segons el punt de vista d'en Iarvi, vivint les seves aventures, desventures i creixement personal, obligat pel que s'anirà trobant, amb dos alternatives, o morir, per una banda o sobreviure i complir el seu jurament, per l'altra.

Al llibre, al principi abans d'entrar en la història hi ha un mapa a doble pàgina del mar Trencat i les terres que l'envolten que en servirà per ubicar-nos al llarg de l'obra. Sobre la nostra edició en català, un element que no entenc és el motiu pel qual s'ha decidit canviar la i grega inicial del nom del protagonista per una i llatina. Desconec si passa en d'altres casos, però són coses que fan perdre qualitat, quan senzillament no caldria.

El segon volum de la trilogia El mar Trencat no es farà esperar, i és que Mig món, com es titula, es publicarà aquest proper mes de setembre. 

Botànica popular catalana

Títol: Botànica popular catalana

Autors: Cels Gomis i Mestre. Il·lustracions de David Granato i pròleg de Salvador Palomar

Publicat per: Edicions Sidillà, 1a edició juny de 2015

Format: Rústic amb solapes, 400 pàgines

Preu: 18€

Després del Zoologia popular catalana, Edicions Sidillà ha recuperat una altra obra de Cels Gomis i Mestre, aquesta amb les plantes com a protagonistes: Botànica popular catalana. Aquesta s'ha recuperat en motiu del centenari de la seva mort, el 13 de juny de 2015. 

Fem un breu repàs històric d'aquesta obra. La primera edició d'aquest llibre fou publicada al 1891 sota el títol Botànica popular. L'any 1909, Cels Gomis va enllestir una nova edició de l'obra, però aquesta no es va arribar a publicar fins al 1983 sota el títol Dites i tradicions populars referents a les plantes, gràcies al treball d'un nét de l'autor, en Cels Gomis i Serdañons. Finalment arribem aquesta present edició de Sidillà on es recupera el nom original afegint el terme "catalana", seguint la segona edició complementant-la amb els noms de les comarques i diversos índexs, com el de nom i sinònims i el topogràfic dels indrets mencionats. 

Així doncs com a la Zoologia popular catalana, en aquest de Botànica ens trobarem amb tot de creences, tradicions, dites, corrandes, endevinalles i costums sobre el món vegetal que els catalans d'aquella època coneixien i transmetien.    

Dividit en 2 apartats, el primer de generalitats sobre les plantes i l'altre de monografies per les diferents plantes tractades per ordre alfabètic, ens permetrà descobrir el munt de dites que teniem o tenim sobre aquest éssers vius i el que m'ha impressionat més el gran ventall de plantes mencionades, moltes de les quals llavors d'una manera o altra eren utilitzades i ara segurament no els n'hi fem ni cas ni en sabem el seu nom comú, esdevenint doncs simples "floretes" que viuen als camins, als boscos i als prats. Així doncs el llibre a part de recuperar el coneixement popular també es un treball de memòria i recuperació botànica.

De les diferents plantes tractades les més extenses són les tres plantes mediterrànies per excel·lència: el blat, el cep i l'olivera, i amb elles, els seus principals derivats: el pa, el vi i l'oli. 

Tot i que la micologia és una disciplina biològica diferent a la botànica, tradicionalment l'estudi dels fongs s'ha inclòs dins d'aquesta disciplina, així doncs també s'hi recullin algunes dites d'alguns bolets.

Igual que al llibre de Zoologia popular, també hi ha les diverses comparacions amb d'altres llengües (occità, castellà, francès, portuguès, italià entre d'altres), podent veure així si hi ha similituds o bé diferències en aquestes i la catalana.

Per cada una de les plantes tractades, s'inicia amb una breu fitxa on s'hi comenta el nom científic, els diferents noms vulgars que pot rebre i el nom del fruit si s'escau, Respecte el nom científic, al Zoologia vaig comprovar, que n'hi havia d'obsolets actualment. Aquí no ho he sabut detectar tampoc ho he comprovat, però si es donés algun cas hagués estat adient, indicar el nom científic actual en una nota a peu de pàgina. Reitero, desconec si es dóna el cas, però per dir-ho tampoc s'hi perd res.

Cels Gomis no només fou enginyer de vies ferroviaris i carreteres, si no que fou un gran recol·lector de coneixements populars, i que darrerament gràcies a Edicions Sidillà, els podem anar recuperant. 

De la MIVS a la "MAS": Constituïda la nova Mancomunitat de l'Alta Segarra

Aquest divendres 31 de juliol al vespre es va constituir el Ple de la nova Mancomunitat Intermunicipal Voluntària Segarrenca en una sessió plenària celebrada a l'Ajuntament de Calaf. Abans, el ple sortint havia aprovat els comptes i l'acta de la darrera sessió celebrada.

El Ple de la nova Mancomunitat va escollir president l'alcalde de Calaf, Jordi Badia, vicepresidenta l'alcaldessa dels Prats de Rei, Cristina Mas, i tresorer l'alcalde de Sant Martí Sesgueioles, Jesús Torrents.

La primera decisió adoptada va ser canviar l'actual nom i passar-ne a dir Mancomunitat de l'Alta Segarra com expressió de la voluntat dels seus membres de treballar decididament en favor de la comarca de l'Alta Segarra.

En aquesta primera sessió també es van posar en estudi els diversos serveis susceptibles de ser mancomunats per aportar beneficis a les persones.

La Mancomunitat de l'Alta Segarra la formen els municipis de Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles i Sant Pere Sallavinera.
 

El plenari de la Mancomunitat de l'Alta Segarra es reunirà en sessió ordinària els darrers dijous dels mesos de gener, abril, juliol i octubre.

Per altra banda, anteriorment, el passat 23 de juliol va celebrar-se el Consell Plenari del Consorci per a la promoció de l'Alta Anoia, per definir-ne la configuració després de les eleccions municipals del 24 de maig.

Dues candidatures optaven a la presidència de l'ens: l'alcalde de Calaf, Jordi Badia, i l'alcalde de Copons, Francesc Salamé. Després d'un debat, en què Badia va defensar el paper del Consorci com a plataforma per a la creació de la comarca de l'Alta Segarra, es va procedir a la votació del nou president. El resultat va ser de 6 vots a favor de l'alcalde de Calaf, 3 vots per a l'alcalde de Copons, i 2 vots en blanc.

Centre de desenvolupament turístic

La seu del Consorci de l'Alta Anoia es troba situada al centre de desenvolupament turístic que funciona des del 2010 als Prats de Rei, al peu de la C-1412. A més de l'oficina de turisme, l'edifici acull diversos espais destinats a activitats formatives, així com una cuina-taller.

Els orígens del Consorci es remunten al 1997, amb els primers contactes per crear un ens que ajudés a dinamitzar econòmicament la zona. Actualment en formen part els ajuntaments d'Argençola, Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Copons, Pujalt, Rubió, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera, els Prats de Rei i Veciana, a més de JARC, Unió de Pagesos i l'Associació per al desenvolupament de l'Anoia.

Fonts: Facebook Ajuntament Calaf (Mancomunitat Alta Segarra) i Web Ajuntament Calaf (Consorci Alta Anoia)

Game of Thrones 5a temporada

El passat diumenge 14 de juny va finalitzar la cinquena temporada de Game of Thrones.  Aquesta no l'he anat seguit setmana rere setmana, si no que un cop acabada la vaig mirat tota seguida. Aquesta temporada com es pot veure adapta molt lliurement el contingut dels llibres 4 i 5  de Cançó de gel i foc: Festí de corbs i Dansa amb dracs. Algunes trames són molt molt més simplificades, d'altres canviades o simplement no apareixen. Això no vol dir que la sèrie sigui pitjor que els llibres, simplement l'adaptació per motius més que obvis ha anat agafant un camí diferent a l'obra escrita per George R. R. Martin.

Com a elements rellevants i finals de la quarta temporada tenim la mort d'en Twyin Lannister a  mans del seu fill Tyrion, i la seva corresponent fugida, i per altra banda l'arribada de l'Stannis Baratheon i el seu exercit al Mur derrotant els salvatges. 

Per endinsar-nos en aquesta cinquena temporada començarem pel Nord de Westeros. Al Castell Negre, la Guàrdia de la Nit ha de conviure amb l'exercit de l'Stannis com també amb els salvatges derrotats, cosa que provocarà tensions. L'Stannis vol legitimar el naixement d'en Jon fent que esdevingui un Stark, per el noi fidel a la Guàrdia no ho vol, es més acaba esdevenint nou Lord Comandant. Aquest fet més la seva afinitat amb el poble lliure, els salvatges, ja que té com a pla traslladar el màxim d'ells a l'altra banda del Mur per tal que no siguin transformats en Caminants Blancs, amenaça dels quals podem comprovar a l'episodi vuitè, comporta molta tensió a la Guàrdia. En prendre aquesta decisió i portar-la a terme comporta greus conseqüències al jove Lord Comandant, amb ell es tanca la temporada.

Una mica més al sud a la capital del Nord, Hivèrnia es reconstruïda pels Bolton, nous senyors d'aquest territori, però els hi costa trobar suports en les altres cases, i es és que el Nord recorda. Una manera de legitimar la situació la trobem amb l'arribada d'en Petyr Baelish i la Sansa Stark, la noia torna a casa. La manera és el casament d'en Ramsay Bolton i la jove Stark. Mentrestant l'Stannis marxa cap a Hivèrnia a conquerir-la, i de camí presenciarem, un dels moments més durs de la temporada afectant la seva filla, la princesa Shireen. L'Stannis fracassa estrepitosament amb un final deixat a l'aire. La situació es aprofitada per la Sansa i en Theon "El Pudent", que prèviament havien tingut tensions en retrobar-se, fugint d'Hivèrnia. 

Anem cap a l'altre meitat de Westeros, a Port Reial. La reina mare Cersei veu amenaçada la seva posició per la  la reina Margarey, casada amb en Tommen Baratheon, el nou rei. Fent un tracte amb el Pardal Suprem, que en certa manera encapçala una comunitat anomenada "pardals", els quals són seguidors radicals dels Set. Nomenat-lo nou Septó Suprem, la Cersei vol enfonsar la Margaery Tyrell, però de retruc també en surt afectada ell mateixa, els seus pecats entre ells els sexuals, li passaran factura.  

I finalment anem cap al sud de Westeros, introduint  Dorne i el seus personatges. La Ellaria Sorra, l'amant del difunt de l'Oberyn Martell, vol venjança, a diferència del príncep Doran, germà de l'Oberyn. L'Ellaria té com a objectiu la jove Myrcella Baratheon, promesa d'en Trystane, fill d'en Doran, i s'alia amb les filles bastades de l'Oberyn, les conegudes Serps de la Sorra, l'Obara, la Nymeria i la Tyene. Per altra banda en Jaime i Bronn fant camí cap a Dorne per tornar la Myrcella cap a casa. No tot anirà com un voldria.

Canviem de continent, anem a l'altra banda del mar Estret, a Essos. L'Arya Stark arriba a Braavos, entrant al servei de la Casa de Blanc i Negre, el temple del Déu de Molts Rostres. Allà iniciarà un aprenentatge intentant per abandonar la seva veritable identitat per ser algú altre o més aviat ningú.

En Tryion juntament amb en Varys arriben a Pentos. D'aquí emprenen viatge cap a Meereen, per posar-se al servei de la reina Daenerys. Però a mig camí, es veuran separats i en Tyrion continuarà el seu camí com a presoner d'en Jorah Mormont, aquest per oferir-lo com a regal i així obtenir el perdó.  El viatge donarà lloc que estableixin certa amistat. En arribar a Meereen, la Daeneys acceptarà en Tyrion però rebutjarà altre cop en Jorah, les situacions posteriors donaran lloc a Mormont sigui acceptat.

I finalment toca parlar de la Daenerys. Ser reina de Meereen no es tant fàcil com voldria. Un grup rebel, els fills de l'Harpia, causen morts per la ciutat, sent un dels difunts el vell Barrsitan Selmy. Intentant apaivagar la rebel·lió, la Daenerys es casa amb un noble local i reobre els pous de lluita, en els quals només hi podran lluitar homes lliures. Malgrat això els fills de l'Harpia ataquen de cop i volta, però llavors l'aparició d'en Drogon, capgira la balança. La Daenerys s'enfila al seu fill drac, marxant de la ciutat. Un cop havent arribat al niu d'en Drogon, amb la negativa d'aquest de tornar a la ciutat, la Daenerys fa un volt per la zona, quan es rodejada per un khalasar dothraki.

I així ha anat la temporada. Ara tocarà a esperar l'any que ve  per veure la nova temporada, la sisena en que com ja es ben sabut la ciutat de Girona tindrà protagonisme com a escenari. Veurem quines trames no utilitzades del llibres s'adaptaran, i l'esdevenidor dels personatges que més o menys segueixen la línia dels llibres en que segurament les seves trames en seran spoilers.  

Acabo posant els títols de la cinquena temporada de Game of Thrones: 

1. The wars to come - Les guerres que vindran

2. The House of Black and White - La Casa de Blanc i Negre

3. High Sparrow - Pardal Suprem

4. The sons of the Harpy - El fills de l'Harpia

5. Kill the boy - Mateu el noi

6.  Unbowed, Unbent, Unbroken - Indòmits, inflexible, íntegres

7. The gift - El regal

8. Hardhome - Durallar

9. The dance of dragons - La dansa de dracs

10. Mother's mercy - La misericòrdia de la Mare

Confèrencia: "Pobles del Llobregós convertits en cognoms" al País Valencià

Fonts: Camins de Sikarra (Twitter) i Vila de Torà

Vikings

Títol: Vikings
Autors: Varis autors

Publicat per: Sudando Tinta Ediciones, abril de 2015

Format: Rústic, 134 pàgines, Color i B/N

Preu: 4,5€

Vikings és l'ultim còmic que vaig comprar al passat Saló del Còmic. Aquest com a fanzine fou publicat i vengut pels mateixos autors a l'estand de l'Escola Joso. Va ser editat en dues llengües, en català i en castellà, evidentment em vaig quedar amb la versió catalana, la qual va ser més venguda que l'altra, fent que em costés trobar algun autor amb algun exemplar en català a disposició.

El motiu de la seva compra és que un dels seus autors, principalment com a guionista en varies històries, és en Gargotaire, company de ComiCat. 

El mateix títol ja indica quina és la temàtica central, els víkings, aquell poble escandinau format per guerrers i grans navegants, que es dedicaven a saquejar el que trobaven al llarg de la costa. Cada autor, sigui dibuixant o guionista, o les dues coses, a les seves respectives històries, hi ha posat el seu propi estil, donant a lloc diverses històries, les qual he gaudit i m'han satisfet.     

A part de les històries, de varies pàgines, també hi ha tires còmiques i diverses il·lustracions, aquestes d'altres autors.

Ja que al principi he mencionat que se n'havia fet dues edicions, a part del títol (Vikings i Vikingos), aquestes es diferencien pel dibuix de la portada, la qual l'elegida per la versió en català (la que podeu veure com imatge de l'entrada) es obra d'en Victor García, qui va posar color al còmic Lliures o Morts.

Per conèixer una mica el proces creatiu de Vikings visiteu el blog d'en Pau-B "Gargotaire", Gargots, on el veureu segons el seu punt de vista.

Ah! I per si no ho sabíeu, els cascs del víkings no portaven banyes!

101 acudits del senyor Ruc

Títol: 101 acudits del senyor Ruc

Autors: Guillem Cifré

Publicat per: Edicions de Ponent, abril de 2015

Format: Rústic amb solapes, 120 pàgines, Color

Preu: 17€

En Guillem Cifré ens va deixar prematurament el maig de l'any passat justament quan se celebrava el Saló del Còmic de Barcelona. Tot i la seva important trajectòria en el món del còmic i la il·lustració, el meu primer contacte amb una obra seva fou amb la col·laboració de quatre pàgines de còmic al segon número de la revista Tentacles (primavera de 2014), sent un dels seus últims treball publicats en vida.

Enguany, doncs any després, Edicions de Ponent ha publicat com obra pòstuma 101 acudits del senyor Ruc, un recull dels acudits gràfics que Guillem Cifré va publicar al suplement Cultura d'El Punt Avui del primer de desembre de 2011 al 21 de març de 2014, incloent-hi dues vinyetes finals no publicades abans.

Les vinyetes mostren les peculiars situacions en que es troba aquest estrany personatge, el senyor Ruc, amb un rerefons quotidià, del dia a dia, divertits però també alguns de més punyents. La majoria són independents entre elles, ara bé hi ha algunes de manera consecutiva fan una petita història.

És doncs una obra en el qual ens divertirem tot contemplant les magnifiques i profundes il·lustracions en el seu significat, protagonitzades pel personatge del senyor Ruc.