El que no et mata et ma més fort (Millennium 4)

Títol: El que no et mata et fa més fort

Títol original: Det som inte dödar oss (lit. El que no es mata)

Autor: David Lagercrantz

Publicat per: Columna Edicions. 1a edició agost 2015

Format: Rústic amb solapes, 15 x 23cm, 655 pàgines

Preu: 22,5€

Vuit anys després de la publicació original sueca de La reina al palau dels corrents d'aire i sis de la seva corresponent edició en català, aquest agost de 2015 ens ha arribat la quarta entrega de la serie Millennium, sota el nom de El que no et mata et fa més fort. En Mikael Blomkvist i la Lisbeth Salander han tornat per fer-nos enganxar a la lectura de la novel·la i gaudir-ne al llarg dels seus 31 capítols. 

L'encarregat de continuar la trilogia d'Stieg Larsson ha estat en David Lagercrantz, qui d'una manera magnífica ha captat l'essència de la història que l'autor original va crear i la sabut plasmar amb una magnífica obra. 

Molt temps després del Cas Zalaixenko, la revista Millennium viu moments durs, la seva continuïtat està en perill, degut a un canvi en els propietaris. Per salvar-la faltaria un cas tant excepcional com el mencionat però trobar-ne un és figues d'un altre paner. De cop hi volta, però en Mikael Blomkvist començarà a seguir la pista d'un futur prometedor reportatge, posant-se en contacte amb en Frans Balder, un rellevant informàtic suec especialitzat en intel·ligència artificial, qui assegura tenir informació important sobre el serveis secrets dels Estats Units. Qui sembla que ha col·laborat amb en Balder en aquest assumpte és algú que en Blomkvist coneix molt bé, la Lisbeth Salander. Però quin ha estat el seu paper en aquest cas que hi ha implicats els serveis secrets d'aquesta potència mundial? Quins han estat els veritables motius que han portat a la Lisbeth col·laborar amb en Frans Balder? 

Seguint el camí creat amb els altres llibres, la corrupció als serveis secrets siguin de Suècia o dels Estats Units serà un dels temes tractats, i ho aprofundirem amb l'espionatge industrial utilitzant la pirateria informàtica, la qual la Salander n'és un gran experta com ja sabem. Amb tot és una crítica al Gran Germà, a com d'observats estem a través d'Internet i la telefònica mòbil per les agències d'intel·ligència dels diferents governs. En el fons tot secret per molt ben amagat i encriptat que estigui pot ser utilitzat en benefici de qualsevol, principalment econòmic, tot té preu. 

El que no et mata et fa més fort és una obra autoconclusiva, però deixa portes obertes per continuar la saga. A la Lisbeth li ha quedat algun tema per tancar i en Mikael com a gran periodista que és sempre està a punt pel reportatge revelador del moment. 

Amb l'aparició d'aquesta nova entrega, ara és un bon moment per si abans o al seu dia no ho vau fer per iniciar-vos a la saga Millennium, on sense cap mena de dubte quedareu enlluernats pel duet Blomkvist-Salander com a molts ens ha passat.

Novetat de Norma d'octubre: "Corto Maltès. Sota el sol de mitjanit"

Malgrat la cancel·lació de la col·lecció Hugo Pratt, Norma Editorial si que ens portarà en català la més nova aventura de Corto Maltes anomenada Sota el sol de mitjanit, obra de Juan Diáz Canales (Blacksad) i Rubén Pellejero. Serà novetat d'octubre, sortint a la venda el 30 de setembre en un llançament internacional.

Corto Maltès. Sota el sol de mitjanit, de Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero
 Cartoné - 96 pàgines - 22.5 x 29.7 cm - Color

19,50

TORNA UNA LLEGENDA DEL CÒMIC

1915, en Corto Maltès travessa les vastes extensions gelades del Gran Nord, entre els Estats Units i el Canadà. Amb ell porta un missatge del seu amic, el cèlebre escriptor Jack London, autor d'Ullal Blanc. La carta està destinada a un amor de joventut. A canvi de fer-la arribar, en London li promet a en Corto una nova aventura en la qual està embolicat un misteriós tresor...

Font: Norma pdf pàgina 1, ComiCat

Superherois catalans

Trobant-nos en la vigília de l'Onze de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya, m'agradaria parlar dels superherois catalans, aquells personatges que es que vesteixen amb icones catalanes com la barretina o la senyera i que lluiten des de la seva manera pel procés independentista o bé per les causes socials. 

El primer superheroi que conec és el Drac Català, personatge de còmic de l'autor Carles Roman, que al primer número es deia Capità Catalunya, però per qüestions legals va haver-se de canviar de nom. En total hi van haver 7 números i un especial. Al primer número coneixerem l'Albert que trobant-se en una entitat bancària, es veu immers en un robatori, i durant aquest esdevé el Capità Catalunya/Drac Català. Podeu llegir el primer número a Carles Roman i a Drac Català. 

Sense deixar els còmics tenim els Catalan Networks, personatges els quals protagonitzen la història Quatre Barres, essent el seu autor en Dani Zarzuelo. D'aquesta història només n'hi ha un capítol publicat en format webcòmic de setembre de 2013 al febrer de 2014, el segon està en preparació. Els Catalan Networks són en Senyera, l'Almogàver i en Casteller, els quals s'hauran d'enfrontar a l'Inquisidor. Podeu conèixer l'obra a Catalan Networks. 

I abans de deixar el món del còmic, anem amb el seu personatge més actual, el Supercatalà, personatge i obra d'Olga Resina i Sergio Pérez, del qual ja n'he parlat en aquest blog. L'Almo és un català indignat que davant les injustícies socials esdevé el Supercatalà. A dia d'avui hi ha 2 números publicats, esperant que de cara l'any que ve arribi el tercer. Més informació a Supercatalà blog, Supercatalà web i Ooso Còmics. 

I ara anem a les xarxes socials. Aquí hi trobem en Cataloniaman, el superheroi català del Twitter on no para mai de piular. També és present al Facebook, al Youtube i també té un blog.

 

I per acabar ja que he mencionat el Youtube, toca parlar del superheroi català humorístic del moment que s'ha donat a conèixer a través d'aquesta xarxa, en Supercat, el guardià del procés! Si no heu vist el seus vídeos no us els perdeu al seu canal. També el podeu seguir al Twitter i al Facebook, i també té web. 

Aquests dos últims acaben de presentar els seus respectius jocs per a mòbils intel·ligents i tauletes, els enllaços per android són els següents: Cataloniaman i Supercat.

El rellotger miop

Títol: El rellotger miop

Títol original:  L'orologiaio miope

Autora: Lisa Signorile

Publicat per: Edicions Sidillà, 1a edició novembre de 2014

Format: Rústic amb solapes, 300 pàgines

Preu: 19€

Molts ens hem empassat documentals de natura al televisor durant incomptables hores, coneixent animals, plantes i magnífics paisatges d'arreu del món i de diversos èpoques.

El món literari no es una excepció en obres divulgatives de natura que apropa de manera amena aquest món cièntific al lector. I així tenim el llibre que us presento seguidament. 

El rellotger miop és una obra de la biòloga Lisa Signorile publicada per Edicions Sidillà, la qual la seva traducció ha estat finançada pel Segretariato Europeo per le Pubblicazioni Scientifiche (SEPS). Els escrits del llibre provenen del seu blog L'orologiaio miope, traslladat actualment a National Geographic Italia. El perquè del seu nom del blog i per tant del llibre ens ho explicarà al pròleg, Evolucionistes, rellotgers i oculistes, on ho resumeixo breument en aquests dos paràgrafs.

L'any 1802 el reverend William Palley publica Natural Theology, on en unes línies parla del rellotge, del seus mecansimes i que evidentment l'ha creat per algú, tot fent entreveure que està parlant dels éssers vius, i per tant de la creació i per tant del que és coneix com a disseny intel·ligent. Charles Darwin que va llegir el llibre va arribar a idees totalment contraries, les quals les va plasmar a L'origen de les  espècies mitjançant la selecció natural (1859), el qual és considerat la base de la biologia evolutiva d'avui en dia. Em permeto afegir que el naturalista Alfred R. Wallace contemporani a Darwin va arribar a les seves mateixes conclusions.

L'evolució doncs només és fruit de les lleis de la física i de la química. No hi ha cap rellotger, l'organització dels organismes és deguda al que coneixem com a selecció natural.

La idea del rellotger va ser recuperada per l'evolucionista Richard Dawkins al seu llibre El rellotger cec (1986) on menciona que "L'analogia entre el rellotger i l'organisme viu és falsa", "l'únic rellotger de la natura són les forces físiques de la natura " i "[La selecció natural] Podríem dir que fa el paper del relloger a la natura, és el rellotger miop". 

Així doncs amb aquest joc de paraules, la Lisa Signorile al llarg de la lectura ens donarà a conèixer una sèrie d'animals i les característiques que han desenvolupat a llarg de l'evolució, que els han permés arribar fina avui en dia, mentre els deixin i puguin. Els animals descrits estan repartits en diferents blocs.

En el primer blog coneixerem animals que s'han adaptat a viure en ambients extrems. Per mencionar-ne un doncs el "cuc" que viu a les fumaroles abissals, Riftia pachyptila.
Al segon ens presenta tot d'organismes horripilants, els paràsits, els quals si alguns desapareixessin no els trobaríem a faltar, ni nosaltres ni d'altres, com els grans mamífers. És amb dels descrits, el Dracunculus medinensis, on s'està fent esforços gegants per extingir-lo, llegiu el llibre o busqueu-lo per la xarxa i en sabreu el perquè.
Al tercer blog parla de mamífers amb un peu i mig cap a l'extinció. Com podem endevinar el gran culpable de la situació en que es troben, som nosaltres, els humans, directament o indirectament.
Al quart blog coneixerem animals amb adaptacions d'allò més insòlites, que fan pensar "Aquest animaló existeix? No és de ciència-ficció?" Els tardígrads en són un gran exemple, i no per la seva mida, precisament. 
I anem a l'últim blog, els emmetizinadors, on part d'escurçons i aranyes, coneixerem altres organismes verinosos en grups (animals) on no hi esperaríem trobar-n'hi cap. 

Amb tot voltarem pel llarg i ample regne dels animals, i com animals que som nosaltres, aquest mico bípede i nu que som, les referències a la nostra especies seran freqüents. I és que és important la manera que veiem i/o observem els nostres altres parents animals més o menys llunyans, i quins tendim a apreciar i quins altres tenim a rebutjar, el que l'autora defineix com a "Efecte Bambi" i "Efecte gat esclafat" respectivament, tant relacionats en la nostra evolució biològica com en l'evolució cultural.  

Gekisô Sentai Carranger

Després d'un parell anys, m'he tornat a endinsar a les sèries Super Sentai. Aquest cop era el torn dels Carrangers, la qual he vist en versió original, els primers tretze subtitulats en castellà i la resta en anglès. 

Gekisô Sentai Carranger (激走戦隊カーレンジャー, literalment Cursa Esquadró Cotxe-ranger, Esquadró de Curses Carranger) és la vintena sèrie Super Sentai produïda per la Toei. Va ser emesa a la TV Asahi de l'1 de març de 1996 al 7 de febrer de 1997, amb un total de 48 episodis. També té un episodi especial on faran equip amb els protagonistes de la sèrie anterior, Chôriki Sentai Ohranger, situant-se entre els episodis 38 i 39 de Carranger. El seu material va ser utilitzat per la sèrie Power Rangers Turbo.

I quin és l'argument? 

En Dappu, un extraterrestre del planeta del Hazard, arriba la Terra després de fugir del seu planeta el qual ha estat destruït pels Bowzock, una colla alienígena motorista. Al Planeta Balu, en Dappu proporciona a cinc treballadors de Pegasus Auto Garage amb el poder 'carmagic' per lluitar contra  els Bowzock, els quals també pretenen destruir la Terra. Els cinc joves fan servir el poder de les cinc constel·lacions dels cotxes llegendaris esdevenint els Gekisô Sentai Carranger. Una mica més endavant també arribarà a la Terra el policia robot Signalman i ja cap a la meitat de la sèrie un misteriós individu anomenat VRV Master, els quals ambdós ajudaran als nostres herois.

I quins són els Carranger i els seus mecha?

Els primers mecha dels cinc Carranger són els Ranger Vehicles, els quals es combinen per formar el RV Robo.

1. En Kyosuke Jinnai és el Red Racer. Pilota el Red Vehicle, un cotxe esportiu.
2. En Naoki Domon és el Blue Racer. Pilota el Blue Vehicle, un pickup.
3. En Minoru Uesugi és el Green Racer. Pilota el Green Vehicle, un monovolum
4. La Natsumi Shinohara és la Yellow Racer. Pilota el Yellor Vehicle, un SUV 4X4
5. La Yoko Yagami és la Pink Racer. Pilota el  Pink Vehicle, un cotxe compacte.

 

 

 

A més també disposaran dels Cotxes Salvatges, el Pegasus Thunder i el Dragon Cruiser, dos cotxes de transport i combat.  Per altra banda en Signalman disposa del mecha Sirender, un cotxe de policia que es transforma en robot humanoide.

Cap a la segona meitat de la sèrie, els Carranger rebran l'ajuda de 5 mecha nous, els VRV Machines (VRV = Victory Ranger Vehicles), proporcionats per en VRV Master. Aquests es guarden dins del Victrailer el qual també adopta forma humanoide (Battle Mode). Els VRV Machines també es transformen en robots humanoides, els anomenats VRV Fighters, que es combinen per formar el VRV Robo.

1. Red Racer - V Fire (Camió de bombers) - Fire Fighter
2. Blue Racer - V Police (Cotxe de policia) - Policie Fighter
3. Green Racer - V Dump (Camió d'obres) - Dump Fighter
4. Yellow Racer - V Dozer (Dragster Bulldozer) - Dozer Fighter.
5. Pink Racer - V Rescue (Ambulància) - Rescue Fighter

Amb l'aparició del VRV Robo, el RV Robo quedarà en un segon marge, ara bé si les circumstancies ho requereixen, s'utilitzaran simultàniament. És més els dos robots es poden combinar entre ells formant el  Scramble Intersection Robo (Robot d'Intersecció de Lluita). Aquest es format pel cap i torax del RV Robo i els braços i cames del VRV Robo.

Mencionar que els primers episodis de la sèrie són més aviat humorístics, una mica ridículs i tot. No serà cap a la segona meitat que la cosa és posarà més seriosa, i fins i tot veurem algun episodi tipus Magical Girl del shojo manga-anime. Una sèrie Super Sentai que té una mica de tot, això sí, sempre lluitant per la seguretat vial.

Sèries anteriors: (16) Kyôryu Sentai Zyuranger, (17) Gosei Sentai Dairanger, (18) Ninja Sentai Kakuranger, (19) Chôriki Sentai Ohranger.

Fonts: Super Sentai (Anglès) i Wikipedia Anglès i Castellà

Mig rei (El mar Trencat 1)

Títol: Mig rei

Títol original: Half a king

Autor: Joe Abercrombie

Publicat per: Rosa del Vents (Penguin Random House), 1a edició juny de 2015

Format: Rústic amb solapes, 14.1x21,6 cm, 384 pàgines

Preu: 18,90€

Per allà al maig vaig sentir a parlar d'un autor que ens arribaria en català per primer cop amb la publicació de la seva més recent trilogia. L'autor en qüestió és en Joe Abercrombie i la seva trilogia és El mar Trencat (The Shattered Sea), ambientada en un món de caire medieval i fantàstic.  El primer dels seus tres volum, Mig rei, es va publicar el passat juny a mans de Rosa dels Vents, del grup editorial Penguin Random House i a través de bones referències d'algun conegut, aquest agost em vaig llançar de cap a les aigües del mar Trencat.

A Mig rei, coneixem en Iarvi (Yarvi, en l'original), el fill petit del rei de Gettland, el qual té una malformació a una mà. Això li ha comportat que sigui menystingut, considerat un mig home per la seva gent, la família inclosa, i en no poder esdevenir guerrer va decidir preparar-se per esdevenir clergue. Al dia abans de l'última prova per ser membre del Clergat rep una amarga notícia, el seu pare i el seu germà gran han estat morts, per tant ara en Iarvi és el nou rei.

Aquest canvi de rumb, ara sent rei o mig rei, el porta a jurar venjar-se dels assassins del seu pare i germà, però amb això inicia un perillós camí, en el qual s'envoltarà d'una grup d'amics que l'ajudaran a suportar el pes d'aquesta vida inesperada i difícil per algú que no es capaç d'aixecar amb prou feines una arma.

La història la seguirem segons el punt de vista d'en Iarvi, vivint les seves aventures, desventures i creixement personal, obligat pel que s'anirà trobant, amb dos alternatives, o morir, per una banda o sobreviure i complir el seu jurament, per l'altra.

Al llibre, al principi abans d'entrar en la història hi ha un mapa a doble pàgina del mar Trencat i les terres que l'envolten que en servirà per ubicar-nos al llarg de l'obra. Sobre la nostra edició en català, un element que no entenc és el motiu pel qual s'ha decidit canviar la i grega inicial del nom del protagonista per una i llatina. Desconec si passa en d'altres casos, però són coses que fan perdre qualitat, quan senzillament no caldria.

El segon volum de la trilogia El mar Trencat no es farà esperar, i és que Mig món, com es titula, es publicarà aquest proper mes de setembre. 

Botànica popular catalana

Títol: Botànica popular catalana

Autors: Cels Gomis i Mestre. Il·lustracions de David Granato i pròleg de Salvador Palomar

Publicat per: Edicions Sidillà, 1a edició juny de 2015

Format: Rústic amb solapes, 400 pàgines

Preu: 18€

Després del Zoologia popular catalana, Edicions Sidillà ha recuperat una altra obra de Cels Gomis i Mestre, aquesta amb les plantes com a protagonistes: Botànica popular catalana. Aquesta s'ha recuperat en motiu del centenari de la seva mort, el 13 de juny de 2015. 

Fem un breu repàs històric d'aquesta obra. La primera edició d'aquest llibre fou publicada al 1891 sota el títol Botànica popular. L'any 1909, Cels Gomis va enllestir una nova edició de l'obra, però aquesta no es va arribar a publicar fins al 1983 sota el títol Dites i tradicions populars referents a les plantes, gràcies al treball d'un nét de l'autor, en Cels Gomis i Serdañons. Finalment arribem aquesta present edició de Sidillà on es recupera el nom original afegint el terme "catalana", seguint la segona edició complementant-la amb els noms de les comarques i diversos índexs, com el de nom i sinònims i el topogràfic dels indrets mencionats. 

Així doncs com a la Zoologia popular catalana, en aquest de Botànica ens trobarem amb tot de creences, tradicions, dites, corrandes, endevinalles i costums sobre el món vegetal que els catalans d'aquella època coneixien i transmetien.    

Dividit en 2 apartats, el primer de generalitats sobre les plantes i l'altre de monografies per les diferents plantes tractades per ordre alfabètic, ens permetrà descobrir el munt de dites que teniem o tenim sobre aquest éssers vius i el que m'ha impressionat més el gran ventall de plantes mencionades, moltes de les quals llavors d'una manera o altra eren utilitzades i ara segurament no els n'hi fem ni cas ni en sabem el seu nom comú, esdevenint doncs simples "floretes" que viuen als camins, als boscos i als prats. Així doncs el llibre a part de recuperar el coneixement popular també es un treball de memòria i recuperació botànica.

De les diferents plantes tractades les més extenses són les tres plantes mediterrànies per excel·lència: el blat, el cep i l'olivera, i amb elles, els seus principals derivats: el pa, el vi i l'oli. 

Tot i que la micologia és una disciplina biològica diferent a la botànica, tradicionalment l'estudi dels fongs s'ha inclòs dins d'aquesta disciplina, així doncs també s'hi recullin algunes dites d'alguns bolets.

Igual que al llibre de Zoologia popular, també hi ha les diverses comparacions amb d'altres llengües (occità, castellà, francès, portuguès, italià entre d'altres), podent veure així si hi ha similituds o bé diferències en aquestes i la catalana.

Per cada una de les plantes tractades, s'inicia amb una breu fitxa on s'hi comenta el nom científic, els diferents noms vulgars que pot rebre i el nom del fruit si s'escau, Respecte el nom científic, al Zoologia vaig comprovar, que n'hi havia d'obsolets actualment. Aquí no ho he sabut detectar tampoc ho he comprovat, però si es donés algun cas hagués estat adient, indicar el nom científic actual en una nota a peu de pàgina. Reitero, desconec si es dóna el cas, però per dir-ho tampoc s'hi perd res.

Cels Gomis no només fou enginyer de vies ferroviaris i carreteres, si no que fou un gran recol·lector de coneixements populars, i que darrerament gràcies a Edicions Sidillà, els podem anar recuperant. 

De la MIVS a la "MAS": Constituïda la nova Mancomunitat de l'Alta Segarra

Aquest divendres 31 de juliol al vespre es va constituir el Ple de la nova Mancomunitat Intermunicipal Voluntària Segarrenca en una sessió plenària celebrada a l'Ajuntament de Calaf. Abans, el ple sortint havia aprovat els comptes i l'acta de la darrera sessió celebrada.

El Ple de la nova Mancomunitat va escollir president l'alcalde de Calaf, Jordi Badia, vicepresidenta l'alcaldessa dels Prats de Rei, Cristina Mas, i tresorer l'alcalde de Sant Martí Sesgueioles, Jesús Torrents.

La primera decisió adoptada va ser canviar l'actual nom i passar-ne a dir Mancomunitat de l'Alta Segarra com expressió de la voluntat dels seus membres de treballar decididament en favor de la comarca de l'Alta Segarra.

En aquesta primera sessió també es van posar en estudi els diversos serveis susceptibles de ser mancomunats per aportar beneficis a les persones.

La Mancomunitat de l'Alta Segarra la formen els municipis de Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles i Sant Pere Sallavinera.
 

El plenari de la Mancomunitat de l'Alta Segarra es reunirà en sessió ordinària els darrers dijous dels mesos de gener, abril, juliol i octubre.

Per altra banda, anteriorment, el passat 23 de juliol va celebrar-se el Consell Plenari del Consorci per a la promoció de l'Alta Anoia, per definir-ne la configuració després de les eleccions municipals del 24 de maig.

Dues candidatures optaven a la presidència de l'ens: l'alcalde de Calaf, Jordi Badia, i l'alcalde de Copons, Francesc Salamé. Després d'un debat, en què Badia va defensar el paper del Consorci com a plataforma per a la creació de la comarca de l'Alta Segarra, es va procedir a la votació del nou president. El resultat va ser de 6 vots a favor de l'alcalde de Calaf, 3 vots per a l'alcalde de Copons, i 2 vots en blanc.

Centre de desenvolupament turístic

La seu del Consorci de l'Alta Anoia es troba situada al centre de desenvolupament turístic que funciona des del 2010 als Prats de Rei, al peu de la C-1412. A més de l'oficina de turisme, l'edifici acull diversos espais destinats a activitats formatives, així com una cuina-taller.

Els orígens del Consorci es remunten al 1997, amb els primers contactes per crear un ens que ajudés a dinamitzar econòmicament la zona. Actualment en formen part els ajuntaments d'Argençola, Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Copons, Pujalt, Rubió, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera, els Prats de Rei i Veciana, a més de JARC, Unió de Pagesos i l'Associació per al desenvolupament de l'Anoia.

Fonts: Facebook Ajuntament Calaf (Mancomunitat Alta Segarra) i Web Ajuntament Calaf (Consorci Alta Anoia)